El Primer Cop, com tota comèdia, pretén posar-nos cara a cara amb el més ridícul de l’existència humana. Dues lladres que fan un atracament sense cap pla establert, sense por, sense consciència. Per no tenir, apenes tenen una neurona entre les dues. Aquesta proposta beu de comèdies esbojarrades com “Emmarats” de Joaquim Bundó, o “El Xoc” d’Alex Sequera, per crear una situació on la interacció amb el públic i entre les protagonistes crearà uns diàlegs surrealistes bastant inadequats per un atracament.
La posada en escena és molt senzilla, ja que no requereix de cap tipus d’escenografia. És una proposta que està ambientada en un bar, però que podria passar a qualsevol lloc on hi hagués gent. Per tant, només necessita d’un públic que la vulgui gaudir. Tot el pes recau en les actrius, que no és perquè siguin de la companyia, però són superbes i dominen la comèdia de forma magistral. Bé, el director també té cert mèrit, però el protagonisme és seu. La qüestió: cal destacar que és una obra molt versàtil, divertida, lleugera i amb un ritme trepidant que encaixa molt bé a qualsevol foradet.
Obra guanyadora del Premi del Jurat al “Premi Jove de Microteatre 2024” els Carlins.
