Plantad[e]s és una peça teatral de monòlegs amb una durada de 60 minuts, conduïda per un fil musical de cançons de creació pròpia.
L’escenografia vol evocar diferents espais i significats i la interacció que es proposa a l’escenari amb l’atrezzo i el joc de moviments és poètic, en estètica i contingut.
Les actrius, a banda de la interpretació dels textos, seran les qui posaran veu als temes, sent la cançó també un canal d’expressió de les seues veus.
Confinament en motiu de la Covid-19. Quatre dones, amb vides i caràcters marcadament diferents, expressen davant de la finestra, des d’on connecten amb el món físic exterior, les seues emocions.
Totes, sense excepció, deixen anar, en cadascun dels monòlegs, la muntanya russa emocional per la qual transiten: dies que es senten fortes i apoderades, dies d’apatia, dies que necessiten l’estima de la mare, que es senten menudes i indefenses, dies que es rebel·len en contra del món i de les seues realitats…
Quan aquestes quatre dones es planten a observar i a observar-se despleguen un món intern que els serveix d’aliment; com les plantes, es tornen autòtrofes.
I, així, surten a la llum les contradiccions i les lluites internes. És un qüestionar-se, afirmar-se i negar-se continu que no troba més sortida que la paraula i la cançó.
